Soldadito marinero conociste una sirena...

 De ésas que dicen "te quiero" si ven la cartera llena. Quin País! Fa temps que no escric res que em faci ecofoïr-me en cap mena d'assoliment (diguem-ne) intel·Lectual. Magrada quan xerrant d'això i d'allò el que he escrit, com si jo fos un assagista, s'arrodoneix i proposa una conclusió desitjable par a la majoria.

Això de la majoria inclou els homes que estima el Senyor, és clar! Vull dir que ja no estem als 53 anys que tinc per rotlles sobre minories bohèmies, ni ments privilegiades. Jo vaig estar tants anys... com aquell acudit de la cervesa: "Miri Doctor vaig estar vuit anys sense prendre cap cervesa... Llavors vaig fer la Primera Comunió...". Doncs així mateix! jo la vaig haver de fer als dotze anys. Perquè la mare es pensava que era garrell. Retrsassat. Infidel potser, lperò no volien que se sabés (que precisament els Salváns) erem... allò que deien els Clash: Partly arabic. Malfgrat tot , i en vaig estar fumant de "xocolata" i una mica de marihuana uns quants anys... diguem que tres potser. També en vaig tenir prou de les drogues amb tres anys. Spit, Èxtasi i molt beure.

EL primer mig que vaig "lligar" ara en diuen "anar a pillar" va ser per una noia de BCN que tenien una casa a un poble veí. ERa un Restaurant a Ca seva però ella treballava en una pitzeria. Em sembla que li volia regalar... el mig (costava tres mil pessetes. M'havia pensat que no sabia on pillar-ne ella perque no tenia la moya (els cèntims).

Tot d'un plegat uns d'un altre poble que vivien de lloguer prop de la Plaça van tocar a BCN. Hi anàvem tots els del grup... la colla. La noia quatre o cinc anys més gran que jo es va aixafar (pillar ... justa i expressament) els dos dits en una porta per agafar la baixa i venir al concert. Es veu que s'havia assabentat que una altra noieta (bastant nés jove que jo volia que sortissim ella i jo aquella nit. I se'm va tirar a sobre.