Per què odiava la meva mare? (Gracias Queta!)
[6/1, 19:03] josepsarola70: *¿Por qué odiabas a tu madre?*
Porque mamá ERA FELIZ.Tenia su propoa LOCOMOTION (sus clases de música) su dinerito. Yo debía entonces de estar-me en casa haciendo los deberes però siempre me largaba con el que había llegado más tarde de unos quince días. Los demás ya habían suspendido algun Control Académico y debían ir a "Estudio" yo vivía más certa del colegio que del pueblo así que no me juntaba on casi nadie a partir de los 14 años. Otro día te cuento como fué que le empezara a coger dinero a mimadre... Para comprar 4 pastelitos del Supermán o chuchería en la casa abandonada en invierno de mis vecinos. Lo comprábamos todo en el Colmado BOU... Éso era lo que pasaba. No nos acabábamos nada y tirábamos chucherías al suelo de una terraza. Él era El DEMONIO. Con todo estaba como enfermo no me relacionaba, estaba hecho un peliculero nunca me llevabana aningún siti solo mi hermano jorge me llevó a ver a los GLobbetrotters en al C.P. Vic. TOdo termimnó fatal de repente se ausentaron de la pista. Pero mi hermano consiguió unas fotos del evento que tiraba yo.
Por culpa de mis hermanxs. Sr confabulaban y cogían Cosas de _mi_ pupitre. Era rígido. Cómo quedara abierto a oscuras té dabad un Buen golpe. A nosatros entrant del sol del jardí tanbé hi havia uns armariets i vinga patacades. Un dia el meu pare es va donar un bon cop i diu jo em sembla que no podia baixar de la saleta i diu: «L’has deixat tu aquest armari obert?» Si li arribo a dir que sí em got una bufa que…
Recordo que tot el pupitre, no us extranyi que estigués bé aprenent Català , bé Castellà, que tot lo que donava per el col·legi m’obsessionés al Cap de setmana, i volgués el pupitre i per mi sol. Em van donar unes lletres d’aquestes paralel·lelepípedes mey
[6/1, 19:12] josepsarola70: Metàl·liques O només vaig saber escriure MEU.. entre la gata que va venir després que ele meu germà Jordi va provar de fer-ne de pare a veure què hi havia en aquella capsa que no feia pas no un cm. i mig d’alçada i 8 X 8cm. D’ample. També amb els anys va mirar la mama de que compartíssim amb la Nieves. Una guardiola de fang. Sela va quedar «per donar menjar als seus fills.
Recordo que algú va amagar la clau. Jo. I el meu germà la va amagar a un altre lloc. La meva rescció: «Aquí ho ha un lladre!» Totes les claus iguales llençades i només bé quedava tancat bé ets l’únic obert… La havia jo llençat ben endintre del sòcol. I Au!
La caixa no sé qui del poble me la va demanar un dia i fumat i torrat li vaig donar. ÉS LA MEVA NATURALESA.
[6/1, 19:16] josepsarola70: Recordo que va començar com una competició de primer ¿Qui sabria tenir fills? Segon qui fes una purçtsdaqur li caiguessin les culpes directament s un altre dels 3: LA CANALLA, en Jorge, la Nieves i jo.
Era… _Eren altres temps_. Va dir una vegada el Papa. Ja us he dit lo de la caixeta. Potser el germà gran li havia ordenat a Neus que seria tal dia perqu
[6/1, 19:18] josepsarola70: des de Barcelona, al VMU Sant Raïmunfo Penyafort controlava pbrl entreno de bàsket O les ola de dibuix On anava en Jorge, que teníem uns enredos!
[6/1, 19:20] josepsarola70: Uuna vegada amb catorze O setze anys en va dir que salté del terrat jo havia pres llet i em va dir que em tirés. Alguns vegada havia somiat, després, suposo, que m’hi tirava i planejant aterrava com un àngel.amb els peus i parant els braços, mig aixecat
[6/1, 19:28] josepsarola70: Llavors jo s dalt la barana va aparèixer, volguda Cònsol, el teu cosí Però amb les Sebago… M’en vaig escapar així. Les sabates les compartien i al final l’estenia pel Cap de Setmana.
Pienso que fué mi madre quien al final dijo: «Llenca aquest sabatots que té el teu hermà a Dalt!». I menors vaig posar eren màgiques! I les vaig guardar per mi.
Un dia, amb la mare volia llençar, no sé perquè? La gata pelateix lloc que jo havia de saltar. La gata li acabaven de donar llet i no tenia por… Bé! PS’ajupia de llom una mica i treia urpes per «sortearme».
[6/1, 19:28] josepsarola70: Una altra vegad
[6/1, 19:33] josepsarola70: El Xabier volia que saltés d’una finestra de la torre àrab. Semblava que telefonàvem. A Marcel Mas Oriol però era en JM Vila Montanyà qui deia que jo era un mentider. La falsa humilitat.
Total que em depiannque marxava a Amèrica amb els meus diners
El meu germà pesat que em tirés per on havíem fet amb un alumne del PIVE. Etxeberría, héctor.pet allà estirats a terra tiràvem les colilles.
[6/1, 19:35] josepsarola70: A partir d’aquí entró mi PADRE en «Lance
[6/1, 19:36] josepsarola70: Els diss O els anàvem a fer footing, fèiem tots, gimnàssia sueca i estiraments.
[6/1, 19:38] josepsarola70: Però els companys es queda en a 7è O a 8è i vam començar a fumar. Entre en Bayés, en Bultó de Sabadell ¡ronda Zamenhof!
[6/1, 19:41] josepsarola70: El que fumava més era en SANS i deia que cada nostra era d’ells. El seu pare era de Vilanova i químic. No sabem què li donaven que tenia els ulls blaus i en Titi em va manar donar-li una bofetada i diu que es va fer mal que tenia els ulls de cristall. El em va donar un calbot des de Llavaneres es ja momés miràvem de fotre’ns.
[6/1, 19:43] josepsarola70: Li feia companyia perquè ell, li havia dit el seu pare que no fes Religió i vam estar això en una aula tots dos sols sense professor, penso que era l’aula 19…
La seva germana es diu Caralt. Jo jugava a futbol quan un xicot del futbol del Tona que entrenava el meu cosí Joan.
[6/1, 19:52] josepsarola70: En DANA va començar avdir que el Roquet tenia una bicicleta. A casa els germans em van començar a tenir per una merda i el ciclista del Remeï, en vilaors li va vendre una amb uns adhesius que un dia anant’hi dret.
El meu pare no sabem què feia el dissabte a la tarda que l’havíem de cridar només al APLAUSO: «quan facin el ball». Ell es va posar al meu nivell, com mai va fer mentre tenia el marit viu, amb mi la mare i m’acompanyava a missa..
Recordo una vegada anar al Collado BOU perquè un xicotet de BCN havia deixat anar 100 pres per la màquina i els volia cobrar, la mare no hi era i vaig petrçar potser una guardiola els vaig dir que sí em podien donar una moneda. Jo no vaig seguir d’aquell pal.
En Bultó em va donar la comunió barrejada amb pa del berenar del PIVE. Havíem deia en Bayés de fer pa torrat amb encenalls…
[6/1, 19:55] josepsarola70: Al taller li vacil·lavavjo a l’encarregat Antonio Vergara que em cantava «una teta en cada mano, un dosten desabrochado, unas bragas que se bajan el calor de una raja.
I era com La Vídua Factoría.
[6/1, 19:58] josepsarola70: ,haig d,’snar a sopar
[6/1, 20:39] josepsarola70: Uns tres O quatre anyssbans el Pepe el germà d’en Xavo és va matar caient des de dalt l’escala mentre soldava un silo que havia rebentat i ho quedava una crosta de pinso, no duia el cinturó de seguretat.
L’Antonio em deia si ho havia fet mai i li vaig dir que sí que amb la més guapa de la classe i que vivia al C/Sant Andreu, núm.1.
No en vaig fer més cas.
[6/1, 20:39] josepsarola70: Avui ja està.
[6/1, 20:41] josepsarola70: Una abraçada a tots els qui van a missa d’una que deia, ens ha marxat aquest any, Mn. JAUME SERRA de Monistrol de Calders: PER VEURE TOT DÉU!
Recordo que tot el pupitre, no us extranyi que estigués bé aprenent Català , bé Castellà, que tot lo que donava per el col·legi m’obsessionés al Cap de setmana, i volgués el pupitre i per mi sol. Em van donar unes lletres d’aquestes paralel·lelepípedes mey
[6/1, 19:12] josepsarola70: Metàl·liques O només vaig saber escriure MEU.. entre la gata que va venir després que ele meu germà Jordi va provar de fer-ne de pare a veure què hi havia en aquella capsa que no feia pas no un cm. i mig d’alçada i 8 X 8cm. D’ample. També amb els anys va mirar la mama de que compartíssim amb la Nieves. Una guardiola de fang. Sela va quedar «per donar menjar als seus fills.
Recordo que algú va amagar la clau. Jo. I el meu germà la va amagar a un altre lloc. La meva rescció: «Aquí ho ha un lladre!» Totes les claus iguales llençades i només bé quedava tancat bé ets l’únic obert… La havia jo llençat ben endintre del sòcol. I Au!
La caixa no sé qui del poble me la va demanar un dia i fumat i torrat li vaig donar. ÉS LA MEVA NATURALESA.
[6/1, 19:16] josepsarola70: Recordo que va començar com una competició de primer ¿Qui sabria tenir fills? Segon qui fes una purçtsdaqur li caiguessin les culpes directament s un altre dels 3: LA CANALLA, en Jorge, la Nieves i jo.
Era… _Eren altres temps_. Va dir una vegada el Papa. Ja us he dit lo de la caixeta. Potser el germà gran li havia ordenat a Neus que seria tal dia perqu
[6/1, 19:18] josepsarola70: des de Barcelona, al VMU Sant Raïmunfo Penyafort controlava pbrl entreno de bàsket O les ola de dibuix On anava en Jorge, que teníem uns enredos!
[6/1, 19:20] josepsarola70: Uuna vegada amb catorze O setze anys en va dir que salté del terrat jo havia pres llet i em va dir que em tirés. Alguns vegada havia somiat, després, suposo, que m’hi tirava i planejant aterrava com un àngel.amb els peus i parant els braços, mig aixecat
[6/1, 19:28] josepsarola70: Llavors jo s dalt la barana va aparèixer, volguda Cònsol, el teu cosí Però amb les Sebago… M’en vaig escapar així. Les sabates les compartien i al final l’estenia pel Cap de Setmana.
Pienso que fué mi madre quien al final dijo: «Llenca aquest sabatots que té el teu hermà a Dalt!». I menors vaig posar eren màgiques! I les vaig guardar per mi.
Un dia, amb la mare volia llençar, no sé perquè? La gata pelateix lloc que jo havia de saltar. La gata li acabaven de donar llet i no tenia por… Bé! PS’ajupia de llom una mica i treia urpes per «sortearme».
[6/1, 19:28] josepsarola70: Una altra vegad
[6/1, 19:33] josepsarola70: El Xabier volia que saltés d’una finestra de la torre àrab. Semblava que telefonàvem. A Marcel Mas Oriol però era en JM Vila Montanyà qui deia que jo era un mentider. La falsa humilitat.
Total que em depiannque marxava a Amèrica amb els meus diners
El meu germà pesat que em tirés per on havíem fet amb un alumne del PIVE. Etxeberría, héctor.pet allà estirats a terra tiràvem les colilles.
[6/1, 19:35] josepsarola70: A partir d’aquí entró mi PADRE en «Lance
[6/1, 19:36] josepsarola70: Els diss O els anàvem a fer footing, fèiem tots, gimnàssia sueca i estiraments.
[6/1, 19:38] josepsarola70: Però els companys es queda en a 7è O a 8è i vam començar a fumar. Entre en Bayés, en Bultó de Sabadell ¡ronda Zamenhof!
[6/1, 19:41] josepsarola70: El que fumava més era en SANS i deia que cada nostra era d’ells. El seu pare era de Vilanova i químic. No sabem què li donaven que tenia els ulls blaus i en Titi em va manar donar-li una bofetada i diu que es va fer mal que tenia els ulls de cristall. El em va donar un calbot des de Llavaneres es ja momés miràvem de fotre’ns.
[6/1, 19:43] josepsarola70: Li feia companyia perquè ell, li havia dit el seu pare que no fes Religió i vam estar això en una aula tots dos sols sense professor, penso que era l’aula 19…
La seva germana es diu Caralt. Jo jugava a futbol quan un xicot del futbol del Tona que entrenava el meu cosí Joan.
[6/1, 19:52] josepsarola70: En DANA va començar avdir que el Roquet tenia una bicicleta. A casa els germans em van començar a tenir per una merda i el ciclista del Remeï, en vilaors li va vendre una amb uns adhesius que un dia anant’hi dret.
El meu pare no sabem què feia el dissabte a la tarda que l’havíem de cridar només al APLAUSO: «quan facin el ball». Ell es va posar al meu nivell, com mai va fer mentre tenia el marit viu, amb mi la mare i m’acompanyava a missa..
Recordo una vegada anar al Collado BOU perquè un xicotet de BCN havia deixat anar 100 pres per la màquina i els volia cobrar, la mare no hi era i vaig petrçar potser una guardiola els vaig dir que sí em podien donar una moneda. Jo no vaig seguir d’aquell pal.
En Bultó em va donar la comunió barrejada amb pa del berenar del PIVE. Havíem deia en Bayés de fer pa torrat amb encenalls…
[6/1, 19:55] josepsarola70: Al taller li vacil·lavavjo a l’encarregat Antonio Vergara que em cantava «una teta en cada mano, un dosten desabrochado, unas bragas que se bajan el calor de una raja.
I era com La Vídua Factoría.
[6/1, 19:58] josepsarola70: ,haig d,’snar a sopar
[6/1, 20:39] josepsarola70: Uns tres O quatre anyssbans el Pepe el germà d’en Xavo és va matar caient des de dalt l’escala mentre soldava un silo que havia rebentat i ho quedava una crosta de pinso, no duia el cinturó de seguretat.
L’Antonio em deia si ho havia fet mai i li vaig dir que sí que amb la més guapa de la classe i que vivia al C/Sant Andreu, núm.1.
No en vaig fer més cas.
[6/1, 20:39] josepsarola70: Avui ja està.
[6/1, 20:41] josepsarola70: Una abraçada a tots els qui van a missa d’una que deia, ens ha marxat aquest any, Mn. JAUME SERRA de Monistrol de Calders: PER VEURE TOT DÉU!
J.S
Manresa.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada