Ho_va_dir_Pere_Caldés_-_"Mal_per_Mal__m'estimo_més _Les_Dances _de_Castellterçol !!"

 L'ermita de Sant Esteve de Sallent:

Doncs li dic que no coneixia la germana Victòria. Haviem entrecreuat mirades i salutacions de Bon dia! al forn de pa o pel mateix carrer Talamnca, a l'entrada de la Plaça Gispert... De fet recordo que vós havíeu dit a missa, es a dir. En presència del Manelet que: "Què passa amb les Caputxines de Manresa?" Jo hi anava perquè em van dir de sobte un dia: "Encara hi ha la germana Victòria, allà?". Per cagar-s'hi lorito! De fet la missa del Diumenge a tres quarts de nou i els dies de cada dia a les nou; fins que no arriben la Maria i la Pilar, és, encara, massa tard!". Des que anava a missa la Germana m'havia mirat algun cop severament. D'altres vegades mostrava aprovació. No n'estava pas pendent. Però des que m'han dit que "us ajudo" que m'ha entrat allò de dir: "S'hi havia de morir aquesta dona aquí?" No hagués estat millor que no les forcéssim quan estaven malaltes. Ho dic per vostè. Jo. "Qiue si soy que ...

A:  I ara on ho deixo això? Data: 25.03.2023 12:25 Josep Salvans Arola Estudiant. 2023. Manresa. El Dilluns de la Setmana VIª (de Pasqua), que s’escau al  mes de Maria , (concretament el dilluns 15 de Maig); i, és que estic preparant un Treball molt interessant sobre totes aquestes coses que… …si no se saben, una persona que… inversemblantment denota un cert despreocupament (que no  desenteniment  per desenredant! )  per la Veritat; i, que té que afrontar bé! els seus problemes, com tothom!, per exemple a la mateixa Església a manera de  sexualització  per sexualitat! dels  ponents ( per participants! )  envers el coneixement de la  Solidesa  (mai Sol·litud, oi?) de la major part dels moments que davant del dubte… FEU-ME FORT EN LA FE! el pensar en  Una Nueva Primavera  fora’m (amb perdó!) capaços de  (SOMETRE pel sometent, (era Somatent?)) moltíssima més gent ( DE LA QUE FA FALTA!). Doncs bé! aquell dilluns...

  MERCERIA AMARANT Ctra Viladordis. Manresa.

 Hola. Què fem? Ja ho heu llegit: Si podem arlar de tot, és que podem parlar de tot. Podem ficar-nos (quina paraula més lletja! recordo al meu pare que li deia a la meva germana Montserrat malalta de psicomotricitat: Es FICA el jersei; NO es FICA més menjar al plat). Doncs si podem OPINAR de Jesús, de Déu (ara elpare bo: al final n'ha après de ser Déu?)... bé doncs que parlar de Déu implica que malgrat la "visceralitat" i la marcialidad dels seus pretorians: PODEM PARLAR DEL REI (Felipe VIº). El dimarts feiem una mena de taller de posta al dia de temes candents. Per exemple un dimarts vam parlar de... "em pensava que sí, però no ho recordo!". Aquest dimarts, abans d'ahir xerràvem... ah si vam parlar de "LES ENTREVISTES DE FEINA". Per exemple a una empresa d'aerolínies Àrab (de nom) seleccionaven les hostesses molt discriminatòriament. No ens penséssim que tots els homes (i dones) del Món siguin italians i, doncs, els hi agradin les dones grasse...

 Avui que us pugui explicar i canviant el Registre del que us avançava de Sant Roigobert(o) posarem uns quants exemples... que diria jo mateix si fos un mestretites. Primer, és de primer curs de Català (llengua) la a no és el mateix cas que la e unides amb la i. Així diem Raïm ('raím' seria) i Reïms (que fora rèims). Entesos! Doncs el diuen uns "Senyor Fundador" de la catedral que té la façana més al ta del Món i que és el santpatró de la ciutat... una mica tot això seria com els debats del Parlament de Catalunya on es diu tot el que els de Madrid no foteran. M'explico? Una PANTOMIMA i expliquen això d'aquest franceset nascut a Ribemont FRA, prop de Bèlgica que com us ho diria? No passa res, però si li poses al Google en castellà (idioma ESTATAL) no com els Andorrans frescos... de Déu? doncs li poses al Google año i t'ho diu i poses any i "vés a pastar fang!". Sant Ribemont és nvocat per als mals a les dents a la boca i les congestions pulmo...

 Per Sant Andreu: fred, pluja i neu (o quelcom de semblant) Encara recordo aquell any que no vaig voler córrer massa per l'Urbecross de la Vila i que vaig dir que havia relliscat amb les Mates (una marca de bambes d'atleta). El cert era que encara no m'havia llevat i teni tant de fred que només, i, encara que no recordava com n'havia sortit, volia tornar a ficar-me entre els llençols. El cert era que a tot arreu fan córre la canalla entre les 9 i les deu del dematí i semblaria evident que ens hauríem hagut de prendre una copa de conyac per exemple. És el més punyent record que tinc de la meva infantesa a Tòna. Això, i quan: Vaig guanyar aquella cursa.... em sembla que se'n diu a El Vilar. Ens van donar una xaparrita de Menta (CHAP, n'era la marca). Aquell dia bevent menta em va semblar fer-me gran. Ahir en parlava amb un home que toca el trombó. Cadascú el preparen per al què el preparen i uns correm tant de joves que de grans no valem. El fill de puta del meu p...